Ja fa gairebé 5 anys de Ciclorama, penúltim disc de Clams. Coincidint amb la publicació del nou EP “Melodies del somriure inconscient” parlem amb Turu Fernandez (Veu) i Jordi Ribas (Veu, guitarra acústica, guitarra elèctrica i lletres) i els hi fem algunes preguntes:
– Com ha estat el procés creatiu d’aquest nou àlbum? Que destacaríeu? Hi ha diferències amb els anteriors àlbums?
Turu: El procés de creació d’aquest nou àlbum ha estat molt lent i molt conscient, on hem pogut gaudir molt de tot el procés. Tot el context pandèmic ho va facilitar.
Vam iniciar la pluja d’idees de les cançons en format acústic, com anem fent amb el Jordi, i vam passar aquests esbossos als músics, que van fer un treball esplèndid, un treball molt personal entenent les cançons. Després quan ja el món es va obrir, doncs les vam poder posar en comú.
Paral·lelament, la Núria, la directora artística, va poder treballar específicament amb els coristes. Ja doncs recollint les seves propostes de com podien projectar-hi les seves veus i les seves idees i a partir d’aquí anar trobant l’encaix amb les cançons.
El punt d’inflexió arriba quan posem les cançons al servei d’Ildefons Alonso, el productor, que està treballant a Berga, Cal Rosal, al Konvent Puntzero, on allà ja vam estar treballant durant uns mesos i gravant amb ell. Aquest punt, parlo d’inflexió, perquè ell ha dirigit el procés també de creació; amb totes aquelles idees i projectes que portàvem, les va endreçar i estem molt contents del resultat final. Ha donat un nou aire a les cançons, un nou so, una nova manera d’entendre-les que fa que aquest quart treball de Clams, creiem que marca un punt diferencial amb la resta.
Tenim moltes ganes que pugueu gaudir de les noves cançons, però sobretot que vingueu als concerts i també pugueu gaudir de l’espectacle.
Jordi: Tenia moltes idees gravades des de Ciclorama i vam haver de fer una tria amb el Turu per decidir amb quines volíem treballar plegats.
Jo diria que el punt de partida d’aquest nou disc el va marcar l’inici de les classes de cant de la Núria amb els coristes, el setembre de 2019. Aquells dies, el Turu i jo vam tenir clar que per treballar bé el nou enfocament que volia donar la Núria als coristes, havíem de portar les noves cançons ja totalment estructurades, un plantejament diferent fins llavors amb Clams. D’aquesta manera també pensàvem que podriím dedicar més temps als arranjaments i no tant a les estructures de les cançons quan ens reuníssim el març de 2020 amb els músics de cara a gravar el disc l’estiu de 2020.
Però l’arribada de la pandèmia va postergar els plans inicials. Tot i així vam poder seguir treballant els cors de les noves cançons fent els assajos online amb els coristes. Aquells assajos ens van ajudar a coneixer-nos d’una altra manera, vam seguir aprenent i creient en les cançons.
I just al començar un nou curs, el setembre de 2020, i quan les restriccions encara no ens permetien provar les cançons noves amb els músics, va ser quan va sorgir la possibilitat per primer cop de treballar amb un productor, l’Ildefons Alonso.
– És la primera vegada que treballeu amb un productor. Com ha estat l’experiència? Com ha influït en el so i els arranjaments dels temes?
Jordi: Vam presentar les cançons i el projecte a l’Ildu i de seguida es va voler implicar. I el febrer de 2021, després d’un cap de setmana al seu estudi a Berga (amb els corresponents justificants a mà per poder sortir de Barcelona), les 5 cançons noves ja tenien la seva empremta. Va eliminar el que creia innecessari i va potenciar el que creia que feia lluir més. Ens vam sentir molt còmodes amb ell, ens posàvem d’acord de seguida. No ens va saber greu que canviés coses de les cançons que portàvem tocant el Turu i jo els últims mesos. Al contrari, crec que ens va agradar deixar-nos anar perquè aquest disc volíem que fos ben diferent als anteriors. Personalment, va ser una experiència musical i personal molt enriquidora.
Setmanes abans de gravar a l’estudi, el juny de 2021, el que fins ara havia estat el baixista, el Josep, ens va comunicar que degut a altres projectes no podia continuar amb nosaltres, però afortunadament ens vam saber reorganitzar de seguida i vam començar a assajar les cançons amb els músics: David, Luque i Victor, amb l’objectiu que cadascú pogués afegir-hi el seu talent i el seu punt de creativitat. Per mi van ser moments molt emocionants, sentir per primer cop les cançons acabades, i com de seguida la banda entenia perfectament el seu rol i ho feien amb la qualitat i solvència que sempre han mostrat. Després de gravar els instruments i les veus ja teníem la primera feina feta. Ara, era el moment pels coristes de cantar-hi a sobre i seguir polint la feina amb l’ajuda de la Núria, fins que entressin a gravar el novembre de 2021.
– En què us vau inspirar en compondre les cançons? De què parlen les lletres?
Turu: El moment perquè flueixi la lletra té a veure amb la importància de la melodia. Amb una bona melodia i el que t’inspira, d’aquí sorgeix màgicament les lletres.
I tal com diu el Jordi, jo crec que en aquest disc les lletres tenen un gran valor, el component de les relacions humanes i sobretot de tot el que realment, el viatge que fem a través dels somnis i la llibertat que trobem en ells, on realment ens mostrem a vegades com som i fluïm a través d’ells.
Jordi: Les melodies i harmonies que neixen de tu tenen molt a veure amb el que escoltes habitualment. Recordo que aquells dies, mentre gravava les idees inicials pel nou disc solia escoltar discos dels inicis dels 70 com mai havia fet: Joni Mitchell, Stevie Wonder, Pink Floyd, Elton John o Carole King
Com a anècdota, cal dir que ‘El teu cant’ neix d’una melodia del Turu pensada per una altra cançó que vam enregistrar amb el mòbil fa uns 10 anys…! I curiosament, ‘Ets on ets’ i ‘Beso al viento’ van ser compostes fa bastants anys, al 2016 i 2017 respectivament. Les altres 3 es van acabar de compondre durant el 2019 i 2020. El Turu i jo ens coneixem des de l’escola i això fa que tinguem una relació ben especial. Ens riem molt alhora de treballar les cançons i crec que és la clau per mantenir la frescor i tirar endavant.
Totes les lletres d’aquest disc parlen de relacions humanes, sempre m’ha entusiasmat reconèixer els diferents caràcters que tenim les persones i la manera com ens relacionem. Hi són presents l’enyorament, l’atracció, l’enamorament, els somnis, la bellesa, la feblesa, l’amor propi, la calma… tot des d’una vessant optimista. Bona part de la lletra de ‘Beso al viento’ està extreta d’un diari de viatge d’una amiga meva, cançó que està interpretada per la Núria. Cal destacar que sempre hem anat curts de lletres per això als nostres EP’s sempre hi apareixen fragments de textos escrits per amistats nostres.
– D’on surt el títol “Melodies del somriure inconscient”?
Turu: El títol del disc ‘Melodies del somriure inconscient’ el va proposar el Jordi i em va encantar. Penso que a tota la banda ens va agradar molt.
Tot aquest món oníric dels somnis on les melodies a vegades se t’apareixen també per després convertir-se en cançó.
I totes les vivències que tens, com més tard les pots evocar i neix, neix la cançó. És un moment molt, molt maco.
I posteriorment, el concepte somriure, amb tot el moment que socialment hem viscut, on els somriures els teníem amagats darrere les mascaretes i ara ens podem tornar a reconèixer les cares, podem tornar a riure, a somriure i a mirar-nos. Bé, penso que també recull aquest moment i és molt oportú.
Jordi: Un dia vaig començar a recordar com havien nascut moltes de les idees inicials de les cançons, i em semblava que eren melodies que sempre naixien d’un somriure inconscient previ, potser recordant moments bonics, màgics. Em semblava que estaria bé reivindicar aquest somriure sobretot avui dia, on els somriures que fem semblen més forçats, menys naturals, més conscients.
– Sou un grup molt eclèctic i amb molts membres? Com és la convivència i la rutina d’assajos, gravacions i concerts? Com us va afectar la pandèmia en els darrers dos anys?
Turu: És brutal, perquè quan et pares a pensar que ja fa deu anys que estem com a banda, és increïble.
És amb aquests 10 anys que hem tingut la sort de tenir col·laboracions de tothom: de músics, de coristes, de diferents entitats, de tenir un suport també de les famílies, de l’Associació Música per a la Inclusió que sempre ha estat allà i que el projecte sempre li han donat suport i fa que sempre puguem treballar amb aquesta il·lusió i que tot sigui fàcil.
Realment en el moment que estem, tot ha de ser fàcil. Quan ja veus situacions, que la situació es posa difícil i hi ha traves, passa pàgina i busca un altre camí. És el moment en el qual estem.
A nivell de treballar amb banda, és brutal aquest projecte. Realment el xut i l’energia que et dona fa que contínuament vagis trobant les il·lusions i que una cosa porta l’altra. I el projecte va creixent amb les aportacions de tothom i l’enriquiment mutu que provoca tot plegat.
Jordi: Crec que del que més ens podem sentir orgullosos és de la convivència entre nosaltres, és molt fàcil treballar amb els meus companys i companyes, sempre m’he sentit molt a gust. Potser per això portem gairebé 10 anys amb aquest projecte.
Un senyal que tot flueix en el meu cas és que molts dels arranjaments de guitarra acústica de les cançons han sorgit abans i durant els assajos que fem cada quinze dies amb els coristes al Mas Guinardó. No recordo cap moment on estigui més present i més creatiu musicalment que aquest. Allà percebo pau, innocència, il·lusió. Aquesta energia tan maca que es crea és, en gran part, gràcies a les 9 noies i 3 nois que formen part dels cors de Clams. També m’agradaria destacar que l’arribada de la Núria ara fa dos anys com a professora de cant ha estat vital per continuar tenint il·lusió de fer cançons junts.
– On s’ha enregistrat? Com ha estat l’experiència?
Turu: El disc s’ha enregistrat a cavall de tres espais. En un primer moment el moment prepandèmic i durant la pandèmia vam estar treballant al Gato Negro Estudios d’en Víctor Gorriti, guitarrista del grup. Un estudi que us recomanem per treballar les vostres cançons i amb un tracte molt personal i molt cuidat del Víctor. Aquí vam gravar les primeres demos, les pluges d’idees que faríem arribar a Ildefons Alonso, el productor, perquè les comencés a girar, a destrossar, i a donar la seva visió. Era l’objectiu, sortir al nostre punt de confort en aquest nou disc, tant musicalment, com a nivell de les veus.
Després ja vam passar al Konvent Puntzero, a Berga, a Cal Rosal, on amb tota la banda ja vam fer un ‘stage’ de feina amb l’Ildefons i allà ja van començar a agafar cos les noves cançons.
I en un tercer moment van entrar en joc els coristes, amb les seves aportacions, treballant als estudis de la Núria Valls, on hi ha estudis ja preparats per fer el treball de les veus. Que també us recomanem que si voleu fer les classes de cant amb la Núria és un luxe.
– En quin moment vital està la banda?
Turu: La banda actualment està en un moment molt dolç. El moment de treure un nou disc, de poder-lo presentar, és un ‘subidón’.
Estem molt contents i amb moltes ganes que pugueu conèixer, escoltar les cançons del nou disc que en breu les anireu trobant a les xarxes i que sobretot vingueu als bolos. Al concert de presentació sobretot, el 18 de juny a la sala La Tèxtil i també recordar que en aquests deu anys és un moment de celebració i també de mirar enrere i d’agraïment. Agraïment a totes aquelles persones que han format part d’aquest meravellós projecte i de totes les entitats que ens aneu donant i ens seguiu donant suport.
Moltes gràcies a totes i a tots i endavant amb ‘Melodies del somriure inconscient’.